Emagister Eventos

Organizado por Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència

I Matinal sobre Canvi Climàtic: Què en sabem i què transmetem?

  • Fechas:

    Del 17/12/16 al 17/12/16

  • Lugar:

    Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València, Plaça del Forn de Sant Nicolau 4,València, Valencia, España (mapa)

Web del evento

Descripción ↑ subir

Vegeu (*)

El canvi climàtic és, sens dubte, un dels reptes més importants als quals s’enfronta la humanitat de la primeria del segle XXI. Per la seua complexitat, és un repte que haurem d’abordar des de múltiples perspectives, tant pel que fa a les seues causes com als seus efectes en el funcionament de les societats i dels ecosistemes.

La magnitud del desafiament al qual ens sotmet el canvi climàtic fa necessària una estratègia col·laborativa en l’actuació de tots els agent dels àmbits locals, regionals, estatals i globals per cercar respostes i convertir-les en el nucli central de les seues actuacions.

En aquest sentit, i després de l’èxit de la cimera de París en 2015, estem en un moment crucial en què cal oferir a la ciutadania, i sobretot a la joventut, la millor informació sobre el canvi climàtic des del món universitari, així com també el millor coneixement de les polítiques públiques que s’estan duent a terme, i del marc jurídic que el regula.

En aquesta jornada es pretenen analitzar els principals arguments en el disseny de les polítiques públiques en ciència i tecnologia i de la promoció de la cultura científica, utilitzant precisament el cas del canvi climàtic: Quines mesures polítiques s’han dissenyat? Què investiguem quan parlem de canvi climàtic? Com ho comuniquem? Què saben els ciutadans del canvi climàtic? I els més joves?

* Si no podeu fer la inscripció, envieu un correu a cdciencia@uv.es

Lugar ↑ subir

Programa ↑ subir

17 de desembre

Lloc: Sala d'actes del Col·legi Major Rector Peset (Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 - València)

9.30-9.45 Registre i presentació.

9.45-10.30 h. Benvinguts a l'Antropocè: el cas del canvi climàtic, per Fernando Sapiña, professor de Química Inorgànica i investigador de l'Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

10.30-11.15 h. Els balanços de carboni i les emissions de gasos carbonats des ecosistemes: el cas dels ecosistemes aquàtics, per Antoni Camacho, professor d'Ecologia i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

11.15-12.00 Pausa

12.00-12.45 h. Missatge i iconografia del canvi climàtic a través de la premsa, per Emilia Lopera, investigadora en la Unidad de Investigación en Cultura Científica del CIEMAT

12.45 – 13.,30 h. Canvi climàtic: ajuntant les peces del puzzle científic i social, per Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en Biodiversitat, guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 per l'obra Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic

13.30-14 h. Discussió general.

Benvinguts a l'Antropocè: el cas del canvi climàtic, per Fernando Sapiña

La humanitat s'ha convertit al llarg de la història en una força global que ha alterat de forma profunda els principals cicles biogeoquímics de la Terra i, en particular, el del carboni. L'informe sobre riscos globals encarregat anualment pel Fórum Econòmic Mundial assenyala que l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la falta d'adaptació al canvi climàtic són els riscos que tenen major probabilitat de produir-se i que tindrien el major impacte. La gobernança del sistema terra requereix actuar per tal de resoldre aquests problemes i en tots els àmbits: global i local, i també estatal i regional.

Els balanços de carboni i les emissions de gasos carbonats des ecosistemes: el cas dels ecosistemes aquàtics, per Antoni Camacho

Els esser vius, amb una química basada en el carboni, processen bona part del carboni al nostre planeta. Per una altra banda, la vida necessita, sobre tot, aigua. Els ecosistemes aquàtics, que tenen aigua de manera permanent o temporal, es troben entre els ecosistemes amb major capacitat de processament de carboni, tant per a la seua captació, actuant com a embornals, como per a la seua emissió, que pot ser en forma de gasos amb diferent capacitat de generació de efecte hivernacle, com ara el CO2 i el metà. En aquesta ponència fem un repàs a la capacitat dels ecosistemes aquàtics i la seua biota, i mes concretament dels aiguamolls, per a processar carboni, així com a alguns dels factor que hi influeixen.

Missatge i iconografia del canvi climàtic a través de la premsa, per Emilia Lopera

La investigació de la cobertura informativa del canvi climàtic en una selecció de premsa nacional - El País, El Mundo, ABC, Expansión y Levante- durant la primera dècada del segle XXI ha posat de manifest què s’ha comunicat, com s’ha comunicat , com s’ha fet i amb quins possibles efectes sobre l’opinió pública i el disseny de polítiques. Entre les mancances identificades destaquen l’alta permeabilitat del volum d’atenció mediàtica a les accions de la vida real i a altres problemes socials, com els econòmics , l’excessiu interès en les conseqüències del fenomen i la creació artificial d’incertidumbre científica.

Canvi climàtic: ajuntant les peces del puzzle científic i social, per Andreu Escrivà

El canvi climàtic s'ha definiti ben sovint com el problema total, com el major repte del segle XXI per a la humanitat. Davant això, cal preguntar-nos com adquirim i transmetem coneixements, i més encara en una època en la qual la post-veritat ha pres el relleu dels lobbies negacionistes. El paper de l'educació és clau, però cal repensar-lo, així com el de la recerca social, oblidada fins ara. Quins escenaris podem dibuixar i com aprenem a comunicar i ensenyar la incertessa?

 

Ponentes ↑ subir

Antoni Camacho és doctor en Biologia i professor titular d’Ecologia a la Universitat de València, on actualment desenvolupa les seus investigacions a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Autor de més d’un centenar de publicacions cientificotècniques i de divulgació, la seua temàtica investigadora se centra en l’ecologia microbiana dels llacs: es fixa especialment en les interaccions entre els microorganismes i els processos funcionals dels cicles biogeoquímics. Ha dirigit diversos projectes d’investigació sobre aquests temes, utilitzant com a ecosistemes model els llacs càrstics i els de latituds altes, i en ressalta l’estudi de la biodiversitat i les xarxes tròfiques microbianes als llacs antàrtics, cosa que li ha permès participar en cinc campanyes antàrtiques, en tres d’aquestes com a director científic. Actualment presideix l’“Asociación Ibérica de Limnologia”, entitat científica i professional que agrupa més de 500 limnòlegs d’Espanya i Portugal que es dediquen a l’estudi científic i/o a la gestió dels ecosistemes aquàtics.

Andreu Escrivà Garcia és llicenciat en Ciències Ambientals, Màster en Conservació d’Ecosistemes i Doctor en Biodiversitat per la Universitat de València, amb una tesi sobre els espècies exòtiques i distribució de microcrustacis d’aigua dolça, temàtica sobre la qual ha publicat distints articles científics i també divulgatius. Actualment treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, és col·laborador del grup de recerca “Ecologia, etologia i evolució” de l’Institut de Cavanilles de Biodiversitat i Biologia evolutiva, forma part del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana, i publica a distints mitjans com Saó, Revista Mètode, Eldiario.es, o Levante-EMV entre altres. Ha estat investigador al CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació), consultor ambiental i de comunicació, i també ha estat guardonat amb distints premis i beques a entitats locals o diputacions, d’entre les quals destaca la “II Beca per al desenvolupament de treballs d’investigació” atorgada per l’Ajuntament de Vinaròs a 2007, i que comportà l’edició d’un llibre de divulgació científica amb els resultats de l’obra. Exerceix de divulgador ambiental, tractant de sensibilitzar sobre la problemàtica del canvi climàtic al mateix temps que n’investiga les causes del fracàs reiterat a l’hora de comunicar la gravetat i les implicacions de l’escalfament global. Manté distints blogs des de fa anys, entre els quals hi ha «No es tarde» (www.noestarde.com), sobre el canvi climàtic.

Emilia H. Lopera Pareja es doctora en Comunicació per la Universitat de València i llicenciada en Cièncias de la Informació, en la branca de Periodisme, per la Universitat Complutense de Madrid. Des de 2007 forma part de la Unitat d’Investigació en Cultura Científica del CIEMAT. La seua àrea d’interès se centra en l’àmbit de la comunicació social de la ciència associada als problemes mediambientals –com el canvi climàtica-, a la salut i a la comunicació dels riscs naturals i tecnològics. Un dels objectius de la investigació en comunicació social és analitzar les característiques, valors, debilitats i fortaleses del contingut informatiu a fi de determinar com aquest contingut pot afectar al discurs públic, a la presa de decisions polítiques i a l’acció col·lectiva i individual. Forma part del grup d’experts sobre Canvi Climàtic i Pobresa de la Fundació ECODES i és membre dels grups d’investigació ScienceFlows de la Universitat de València i el Grupo de Estudios Sociales de la Ciencia (Grupo CTS), de la Universitat d’Oviedo. Més informació http://scienceflows.com/speaker/emilia-lopera-pareja/

Fernando Sapiña es professor del Departament de Química Inorgànica i investigador de l'Institut de Ciència dels Materials i assessor de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València. La seua investigació està orientada al disseny de vies de síntesi de materials amb composició, microestructura i propiestats controlades. Ha treballat, entre altres temes, en magnetisme molecular, superocnductors i materiasl magnetoresistius; és autor de més de setanta articles d'investigació. Pel que fa a la docència imparteix distints mòduls amb continguts relacionats amb la química del medi ambient i la ciència de la cuina. Col·labora habitualment en les revistes Mètode i Saó amb articles de divulgació científica. És autor dels llibres Un futur sostenible? i El repte energètic, publicats per Edicions Bromera i la Universitat de València. És el director de les col·leccions de divulgació científica "Sense fronteres", "Sin fronteras" i "Ciència entre lletres de la Universitat de València.

Patrocinadores ↑ subir

Eventos relacionados