Emagister Eventos

Organizado por Escola de Doctorat

Seminari #FemRecerca S02E05: Sobre el paper de les emocions en l’aprenentatge de llengües a distància i les diferències disciplinàries de l’impacte social de la recerca

  • Fechas:

    Del 20/06/18 al 20/06/18

  • Lugar:

    Sala -1A/-1B, Edifici Castelldefels, Av. Carl Friedrich Gauss, 5, 08860 Castelldefels (Barcelona), Castelldefels, Bajo Llobregat, España (mapa)

Web del evento

Descripción ↑ subir

El cicle de seminaris #FemRecerca és una iniciativa de la UOC que té com a objectiu construir un espai de trobada entre investigadors en diferents etapes de la seva trajectòria professional, per a compartir experiències, avenços, dubtes i dificultats. Particularment, el focus dels seminaris és la promoció de l’intercanvi entorn de les decisions clau que els investigadors han de prendre en relació a la metodologia dels seus estudis. D’aquesta manera, els seminaris es proposen com una oportunitat per a plantejar i sotmetre a debat els interrogants a què els investigadors s’enfronten en relació al seu projecte en particular, ja sigui en la fase de disseny o en la d’execució.

Els seminaris seran presencials i tindran un caire periòdic mensual. Cada sessió s’estructurarà entorn de la discussió de dos projectes de recerca presentats per assistents que adoptaran el rol de ponents. Amb un esperit constructiu, l’èxit d’aquests seminaris dependrà de la seva capacitat de promoure la participació dels assistents en una dinàmica respectuosa que remarqui la seva expertesa com a investigadors, de col·laboració honesta amb la resta de participants i amb un compromís profund amb el rigor de l’activitat científica a la Universitat.

La participació en aquests seminaris de recerca és gratuïta i oberta als estudiants de doctorat, als investigadors, als professors i al personal de gestió que treballa amb dades. Excepcionalment, hi podran participar estudiants de programes de grau o postgrau que desenvolupin un treball final d’investigació.

La inscripció és necessària per raons logístiques ja que l’espai disponible té un aforament limitat.

Els estudiants, professors, investigadors o professionals de la UOC interessats en participar en aquests seminaris com a ponents, exposant el seu projecte de recerca en un dels seminaris, poden consultar les indicacions i fer la seva sol·licitud enviant un correu electrònic a la bústia femrecerca@uoc.edu adjuntant un títol i un abstract que doni resposta a les cinc W i una H i, de manera particular, als punts crítics en relació a les decisions metodològiques que els ponents voldrien sotmetre a debat o consideració.

També us podeu subscriure al calendari compartit mitjançant Google Calendar

Programa ↑ subir

20
Jun 2018
  • 11:00 - 11:15
    Benvinguda al seminari
  • 11:15 - 12:00
    Primera ponència

    «Com es pot estudiar la dinàmica de l’ansietat durant l’aprenentatge d’una llengua estrangera en els tàndems lingüístics en línia?», Blanca Cristòfol Garcia

    El tàndem lingüístic en línia és una pràctica per a l’aprenentatge de llengües estrangeres  en què l’estudiant participa en activitats de conversa amb interlocutors en trobades no presencials. Es tracta d’una pràctica amb un gran potencial per a fomentar l’aprenentatge de llengües estrangeres. Tanmateix, quan participen en aquest tipus d’activitats, els estudiants poden experimentar el que s’anomena ansietat de la llengua estrangera. Aquest tipus d’ansietat es considera una emoció debilitant que interfereix en la comunicació dels estudiants i que els descoratja a prosseguir els estudis d’una llengua estrangera. És possible que algunes de les reaccions que desencadena l’ansietat de la llengua estrangera estiguin relacionades amb diferents problemes que afecten la pràctica del tàndem en línia pel que fa a la seva sostenibilitat a llarg termini, com ara l’abandonament dels estudiants o la manca de compromís amb el projecte. Atès que l’ansietat de la llengua estrangera és una variable canviant que es comporta com un sistema dinàmic, els investigadors es comencen a centrar en l’estudi de les seves fluctuacions minut a minut. Fins ara, però, la dinàmica d’aquest tipus d’ansietat no s’ha estudiat en el context del tàndem en línia.

    L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és conèixer les fluctuacions de l’ansietat de la llengua estrangera al llarg del temps en estudiants que practiquen tàndems lingüístics en línia, analitzar-ne la dinàmica i entendre les causes dels alts i baixos d’aquesta variable en els estudiants d’aquesta modalitat d’aprenentatge de llengües. El context d’aquest estudi és el Tandem MOOC, un curs de sis setmanes en què els alumnes adults d’una llengua estrangera participen en sessions de tàndem en línia, basat en tasques i mitjançant càmera web, amb parlants nadius de la llengua que aprenen. Aquesta recerca es duu a terme amb un enfocament de mètodes mixtos i focalitza la integració qualitativa de les dades. La primera fase de l’estudi es durà a terme entre octubre i novembre del 2018 i la tindrà una durada que dependrà de la del Tandem MOOC. Integraran la mostra de l’estudi els participants en el curs i es recollirà un primer conjunt de dades utilitzant l’escala d’ansietat de llengua estrangera (foreign language anxiety scale o FLCAS) (Horwitz i altres, 1986), un termòmetre d’ansietat (MacIntyre i Gardner, 1991) —una escala Likert adaptada a aquest estudi— i una enquesta en acabar el curs.

    En la segona fase de l’estudi, se seleccionarà una submostra de deu estudiants: cinc participants amb ansietat alta i cinc participants amb ansietat baixa. Aquests participants faran sis sessions més de tàndem en línia en un entorn semblant al del Tandem MOOC, durant les quals s’estudiaran les seves fluctuacions d’ansietat de la llengua estrangera aplicant el mètode idiodinàmic (MacIntyre, 2012). Amb aquest mètode analitzarem en profunditat i individualment la dinàmica de les variables afectives dels alumnes. Durant aquesta fase de l’estudi, es manipularan diverses variables del tàndem en línia amb l’objectiu de detectar fins a quin punt poden afectar l’ansietat de la llengua estrangera dels estudiants implicats en aquesta modalitat d’aprenentatge de llengües.

    Esperem que compartint el nostre coneixement sobre aquest tema els resultats del nostre treball siguin aplicables al disseny d’altres cursos que incorporin el tàndem lingüístic basat en tasques i amb càmera web per a l’aprenentatge de llengües, tant en entorns d’ensenyament formal com no formal, i contribueixin a la millora de l’experiència d’aprenentatge dels estudiants que opten pel tàndem lingüístic a l’hora d’aprendre una llengua estrangera.

  • 12:00 - 12:45
    Segona ponència

    «Reptes a l’hora d’avaluar l’impacte de la recerca en una institució multidisciplinària: el cas de la UOC», Maite Solans-Domènech

    El terme impacte de la recerca es pot definir com qualsevol efecte, canvi o benefici real derivat de la recerca per a una àmplia gamma de beneficiaris (persones, organitzacions, comunitats, regions, etc.). Aquests beneficis es poden derivar de canvis en els productes, els processos, els comportaments, les creences, les polítiques o les pràctiques, entre altres. El nostre objectiu és desenvolupar un qüestionari dissenyat per a mesurar els impactes observats i provar-ne la fiabilitat i validesa.

    El qüestionari es va enviar a tots els investigadors principals de la UOC i se’ls  preguntava per l’impacte de la seva recerca en cinc aspectes: producció de coneixement (disseminació tant entre públics científics com no científics); capacitació en recerca (formació de persones, finançament addicional, intercanvi d’idees); impacte en la presa de decisions informades (quan la recerca s’esmenta o s’utilitza per a influenciar sistemes, pràctiques i polítiques); impacte en el sector de la disciplina (aplicació de la recerca en disciplina i sector temàtic); i beneficis econòmics (explotació comercial o ocupació).

    El conjunt de dades obtingudes i els resultats analitzats plantegen alguns reptes que hem d’afrontar en aquest punt de l’estudi i que ens proposem discutir amb els assistents al seminari:

    1) El nostre qüestionari havia de tenir en compte totes les disciplines científiques en què es fa recerca a la UOC (ciències socials, arts i humanitats, ciències polítiques, ciències de la tecnologia i la comunicació i salut). S’ha intentat desenvolupar un qüestionari flexible que inclogui el màxim d’impactes diferents. Tanmateix, a causa d’aquestes diferències no es pot assegurar que els investigadors de les diferents disciplines tinguin una comprensió homogènia del significat d’impacte de la recerca. Hem de tenir en compte els factors «culturals» que caracteritzen les diferents disciplines? I, en cas afirmatiu, quina hauria de ser la nostra estratègia per a incorporar-los? És a dir, on radiquen aquestes diferències, si és que existeixen?

    2) Entre els investigadors que han contestat el qüestionari hi ha una infrarepresentació dels investigadors en arts i humanitats (només el 17% dels investigadors principals d’aquest camp ha contestat el qüestionari). Quina pot ser la raó que expliqui aquesta representació tan baixa?

    3) La validesa del qüestionari, que hem mesurat servint-nos d’un índex d’acord entre diferents experts, ha estat molt variable, indiferentment del camp d’expertesa de l’investigador. Per aquest motiu hem hagut de relaxar l’error estàndard de la proporció que donava com a «vàlida» cadascuna de les preguntes (l’acceptable havia d’assolir un índex d’acord del 78% i nosaltres l’hem rebaixat al 50%). La nostra justificació seria l’àmplia varietat de disciplines. Com podem abordar aquesta qüestió? Hauríem de delimitar d’alguna manera quins han de ser els experts susceptibles de ser objecte d’anàlisi?

    4) La recerca presentada, avaluada en conjunt, representa un estímul substancial per a la producció de coneixement i la capacitació en les habilitats de recerca d’individus i equips, és a dir, la majoria de projectes ha obtingut impactes directes. Pel que fa als possibles efectes socials beneficiososa llarg termini (influència sobre polítiques, beneficis propis de la disciplina i beneficis econòmics), és més difícil obtenir judicis valuosos. Els aspectes conductuals, com ara la participació dels investigadors amb usuaris potencials de la recerca o projectes orientats a una aplicació pràctica, es van associar amb més beneficis socials. Amb tot això, com podem obtenir conseqüències per a la política de les avaluacions d’impacte?

  • 12:45 - 13:00
    Cloenda del seminari

Ponentes ↑ subir

Patrocinadores ↑ subir

Eventos relacionados

  • nov

    14

    6as Jornadas Red Española de Compostaje 2018

     

    plaza de tetuan,23, Edificio Fundación Bancaja

    Estimados amigos y amigas: Como Presidente de su Comité Organizador, tengo el placer de comunicarles que durante los días 14 al 16 de noviembre de 2018 se celebrarán en la Fundación Bancaja de Valencia las VI Jornadas de la Red Española de Compostaje con el lema: “Gestión ...
    Eventos similares:
    Calidad medioambiental
    Calidad, I+D e innovación
    Agua
    compostaje
    ivia
  • nov

    14

    II Jornadas del SEGAI

     

    Avenida Astrofísico Francisco Sánchez, s/n. Facultad de Ciencias. sección de Química. Apartado 456. Código postal 38200. San Cristóbal de La Laguna. S/C de Tenerife, Salón de Grados de la Faculta de Químicas

    Las II Jornadas del SEGAI tienen un doble objetivo. En primer lugar, impulsar y difundir su oferta de prestaciones de servicio, especialmente aquellos nuevos ensayos puestos en marcha recientemente en los Laboratorios y Servicios, y en segundo lugar acercar la Universidad a la ...
    Eventos similares:
    Calidad, I+D e innovación
  • nov

    14

    XII Reunión Anual Red OTRI Andalucía

     

    Universidad de Jaén, Salón de Grados del A3 del Campus Las Lagunillas

    La Oficina de Transferencia de Resultados del Investigación OTRI de la Universidad de Jaén (UJA) organiza los días 14 y 15 de noviembre la XII Reunión Anual Red OTRI Andalucía, junto con la Red OTRI Andalucía y en colaboración con el resto de universidades andaluzas. Se celebrará ...
    Eventos similares:
    I+D
    Investigación
    transferencia