Emagister Eventos

Organizado por Escola de Doctorat

Seminari #FemRecerca S02E02: Sobre les implicacions de la qualitat de la informació en la salut de les persones

  • Fechas:

    Del 21/03/18 al 21/03/18

  • Lugar:

    Sala -1H, Edifici 22@, Rambla del Poblenou 156, 08018 Barcelona, Barcelona, España (mapa)

Web del evento

Descripción ↑ subir

El cicle de seminaris #FemRecerca és una iniciativa de la UOC que té com a objectiu construir un espai de trobada entre investigadors en diferents etapes de la seva trajectòria professional, per a compartir experiències, avenços, dubtes i dificultats. Particularment, el focus dels seminaris és la promoció de l’intercanvi entorn de les decisions clau que els investigadors han de prendre en relació a la metodologia dels seus estudis. D’aquesta manera, els seminaris es proposen com una oportunitat per a plantejar i sotmetre a debat els interrogants a què els investigadors s’enfronten en relació al seu projecte en particular, ja sigui en la fase de disseny o en la d’execució.

Els seminaris seran presencials i tindran un caire periòdic mensual. Cada sessió s’estructurarà entorn de la discussió de dos projectes de recerca presentats per assistents que adoptaran el rol de ponents. Amb un esperit constructiu, l’èxit d’aquests seminaris dependrà de la seva capacitat de promoure la participació dels assistents en una dinàmica respectuosa que remarqui la seva expertesa com a investigadors, de col·laboració honesta amb la resta de participants i amb un compromís profund amb el rigor de l’activitat científica a la Universitat.

La participació en aquests seminaris de recerca és gratuïta i oberta als estudiants de doctorat, als investigadors, als professors i al personal de gestió que treballa amb dades. Excepcionalment, hi podran participar estudiants de programes de grau o postgrau que desenvolupin un treball final d’investigació.

La inscripció és necessària per raons logístiques ja que l’espai disponible té un aforament limitat.

Els estudiants, professors, investigadors o professionals de la UOC interessats en participar en aquests seminaris com a ponents, exposant el seu projecte de recerca en un dels seminaris, poden consultar les indicacions i fer la seva sol·licitud enviant un correu electrònic a la bústia femrecerca@uoc.edu adjuntant un títol i un abstract que doni resposta a les cinc W i una H i, de manera particular, als punts crítics en relació a les decisions metodològiques que els ponents voldrien sotmetre a debat o consideració.

També us podeu subscriure al calendari compartit mitjançant Google Calendar

Programa ↑ subir

21
Mar 2018
  • 14:00 - 14:15
    Benvinguda al seminari
  • 14:15 - 15:00
    Primera ponència

    «Validació de les aplicacions de salut: tot s’hi val?», Carme Carrion

    L’ús de les aplicacions mòbils (app) representa una revolució en molts àmbits de la vida quotidiana, i la salut no n’és una excepció. Com que són eines ràpides, versàtils, manejables i il·lustratives, permeten capacitar les persones en la gestió de la seva pròpia salut, tant les persones afectades per alguna patologia com la població anomenada sana. Actualment, es calcula que hi ha més de 320.000 aplicacions mòbils de salut accessibles, de les quals les més baixades són les que tenen com a objectiu la incentivació de la pràctica de l’exercici físic i el control del pes, és a dir, les que se centren en l’adquisició i el manteniment dels hàbits de vida més saludables. Ara bé, totes les aplicacions són vàlides?, ho són per a tothom?, quins criteris han de complir perquè es facin servir més?, i perquè siguin més fiables?, quines podria recomanar un professional de la salut?...

    Hi ha diverses iniciatives per a validar les aplicacions mòbils de salut, però totes tracten només aspectes parcials de l’avaluació. En el marc del projecte Evalapps, juntament amb la iniciativa de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS/OMS) i de la UOC, volem mirar d’aportar llum per a optimitzar el desenvolupament de les aplicacions mòbils de salut i la seva validació.

    El projecte Evalapps, concretament, té com a objectiu desenvolupar un instrument d’avaluació d’aplicacions mòbils en l’àmbit de la gestió del sobrepès i l’obesitat, basat en l’avaluació de l’eficàcia (canvi d’hàbits en relació amb l’alimentació i l’activitat física en població controlada), l’efectivitat (en població general) i la seguretat (efectes adversos per l’ús de les aplicacions). En el moment actual del projecte, estem acabant de revisar l’evidència existent, que ens ha permès identificar quins són els criteris i les dimensions que actualment s’han emprat en estudis clínics per a validar aquestes aplicacions. Paral·lelament, hem començat un estudi Delphi, amb experts en aspectes tant tecnològics com de la gestió del sobrepès i l’obesitat, per tal d’establir els criteris que farem servir en el disseny de l’eina d’avaluació.

    La recerca ens planteja diversos reptes metodològics: quines són les fonts d’informació on podem trobar informació sobre les aplicacions mòbils existents, més enllà de les que consten en bases de dades científiques?, quina és la millor metodologia per a recollir l’opinió dels experts, de manera que generem una eina útil i àmpliament utilitzada?, quins han de ser els experts que participin en aquest estudi?, com es pot passar dels resultats de l’estudi Delphi (o semblant) al disseny de l’eina?, quina és la millor manera de fer-ne la versió pilot? Tots aquests interrogants els anem resolent entre tot l’equip de recerca, format per persones expertes en salut mòbil (mHealth) de la UOC i d’altres organitzacions externes, com ara l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i la Clínica Sagrada Família.

  • 15:00 - 15:45
    Segona ponència

    «Creació i avaluació d’ontologies holístiques per a la recerca biomèdica», Jordi Conesa

    En un entorn global i internacional com l’actual, la interoperabilitat de les dades és crítica, entenent interoperabilitat com l’habilitat dels diferents sistemes d’informació per a entendre’s i compartir dades. L’entorn mèdic és un dels entorns en què s’ha treballat més la interoperabilitat de les dades i, com a conseqüència, hi ha diferents construccions semàntiques que la faciliten: terminologies i ontologies, bàsicament. D’altra banda, les dades mèdiques són més fàcils d’entendre i analitzar automàticament quan s’escriuen tenint en compte les terminologies i les ontologies existents.

    Les ontologies (per simplificar-ho, parlarem només d’ontologies, ja que una terminologia es pot veure com una ontologia amb un nivell de formalisme més baix) permeten representar la semàntica de les dades associades a un domini concret. Donat un domini (malalties, per exemple), una ontologia hauria de permetre representar els diferents conceptes del domini (drogodependència, grip, hemorràgia nassal, nas, septe nassal, pacient, etc.), les relacions que hi ha entre els conceptes (quins són els efectes de l’addicció a les drogues, quins tipus de malaltia existeixen, a quina part del cos afecta una hemorràgia nassal, quin codi ICD té una malaltia, etc.), les restriccions d’integritat (una al·lèrgia alimentària té l’origen en un aliment) i els heurístics (normalment quan una persona té leucèmia també té anèmia).

    Les ontologies són útils per si mateixes, però és quan s’integren amb altres ontologies i fonts de dades quan assoleixen tot el potencial. Diversos autors apunten que cal integrar ontologies d’informació mèdica i genètica per tal de fer anàlisis translacionals personalitzades per a cada pacient. Nosaltres, però, anem una mica més enllà, perquè pensem que cal crear ontologies holístiques que també incorporin informació sobre altres factors rellevants, com ara la informació psicosocial, demogràfica, geogràfica, de relacions socials i temporal relacionada amb els pacients. En aquest sentit, la recerca que duem a terme amb Laia Subirats i Manuel Armayones s’enfoca a facilitar la creació d’aquestes ontologies holístiques, tot avaluant-ne la correctesa, la completesa i la utilitat.

    La recerca planteja diferents reptes metodològics: quin tipus d’informació o dominis cal incorporar en una ontologia holística?, quines fonts d’informació s’han de fer servir com a referents per a cada domini?, com s’avalua que una ontologia és completa (és a dir, té tota la informació necessària)?, com s’avalua que una ontologia és útil?, quins han de ser els experts que participin en l’estudi per a identificar els factors necessaris per a avaluar-ne la utilitat?, com garantim la privacitat? La feina que presentem és preliminar i, per tant, moltes d’aquestes preguntes s’han adreçat de manera poc creativa. L’objectiu és discutir aquests reptes des de diferents perspectives per tal de trobar maneres alternatives de tractar el problema que es planteja.

  • 15:45 - 16:00
    Cloenda del seminari

Ponentes ↑ subir

Patrocinadores ↑ subir

Eventos relacionados