Emagister Eventos

Organizado por Escola de Doctorat

Seminari #FemRecerca S02E01: Sobre les implicacions de la mesura mitjançant sistemes de registre automatitzats

  • Fechas:

    Del 21/02/18 al 21/02/18

  • Lugar:

    Sala -1H, Edifici 22@, Rambla del Poblenou 156, 08018 Barcelona, Barcelona, España (mapa)

Web del evento

Descripción ↑ subir

El cicle de seminaris #FemRecerca és una iniciativa de la UOC que té com a objectiu construir un espai de trobada entre investigadors en diferents etapes de la seva trajectòria professional, per a compartir experiències, avenços, dubtes i dificultats. Particularment, el focus dels seminaris és la promoció de l’intercanvi entorn de les decisions clau que els investigadors han de prendre en relació a la metodologia dels seus estudis. D’aquesta manera, els seminaris es proposen com una oportunitat per a plantejar i sotmetre a debat els interrogants a què els investigadors s’enfronten en relació al seu projecte en particular, ja sigui en la fase de disseny o en la d’execució.

Els seminaris seran presencials i tindran un caire periòdic mensual. Cada sessió s’estructurarà entorn de la discussió de dos projectes de recerca presentats per assistents que adoptaran el rol de ponents. Amb un esperit constructiu, l’èxit d’aquests seminaris dependrà de la seva capacitat de promoure la participació dels assistents en una dinàmica respectuosa que remarqui la seva expertesa com a investigadors, de col·laboració honesta amb la resta de participants i amb un compromís profund amb el rigor de l’activitat científica a la Universitat.

La participació en aquests seminaris de recerca és gratuïta i oberta als estudiants de doctorat, als investigadors, als professors i al personal de gestió que treballa amb dades. Excepcionalment, hi podran participar estudiants de programes de grau o postgrau que desenvolupin un treball final d’investigació.

La inscripció és necessària per raons logístiques ja que l’espai disponible té un aforament limitat.

Els estudiants, professors, investigadors o professionals de la UOC interessats en participar en aquests seminaris com a ponents, exposant el seu projecte de recerca en un dels seminaris, poden consultar les indicacions i fer la seva sol·licitud enviant un correu electrònic a la bústia femrecerca@uoc.edu adjuntant un títol i un abstract que doni resposta a les cinc W i una H i, de manera particular, als punts crítics en relació a les decisions metodològiques que els ponents voldrien sotmetre a debat o consideració.

També us podeu subscriure al calendari compartit mitjançant Google Calendar aquí i consultar la programació.

Lugar ↑ subir

Programa ↑ subir

21
Feb 2018
  • 14:00 - 14:15
    Benvinguda al seminari
  • 14:15 - 15:00
    Primera ponència

    «Cap a un abordatge crític de les dades obtingudes mitjançant sensors en la recerca social», Jörg Müller

    Els sensors constitueixen una font important per a les dades massives. La ciutat intel·ligent o el moviment del jo quantificat (quantified self) serien impossibles sense l’ús massiu de sensors per a obtenir grans volums d’informació. Les noves possibilitats tecnològiques també susciten cada vegada més interès entre les ciències socials, ja que ajuden a qüestionar els límits tradicionalment definits entre les metodologies quantitatives i les qualitatives.

    Aquesta ponència es basa en l’experiència d’un projecte europeu H2020 sobre la diversitat de gènere en els equips de recerca (GEDII, http://www.gedii.eu). Es van realitzar vuit estudis de cas amb grups de recerca fent servir sociometric badges per a gravar les interaccions entre els integrants dels equips en quatre àmbits: la proximitat física, la interacció cara a cara, la durada de la parla i la sincronització del llenguatge no verbal. Lluny de ser un instrument objectiu i fàcil de fer anar –atès que l’acte de mesurament no pressuposa la intervenció humana–, el processament i l’anàlisi de les dades que proporciona ha generat una sèrie de reflexions i propostes que giren entorn de la fiabilitat de les mesures i la definició de protocols i estàndards d’ús i interpretació de les dades basades en mètodes mixts.

    Sens dubte, els sensors ofereixen possibilitats noves i interessants per a les ciències socials. Sovint, prometen i, de fet, proporcionen accés a capes subtils del comportament humà difícilment observables per altres mitjans. No obstant això, les dades que permeten obtenir demanen un extens procés de validació i exploració que, en els últims anys, s’està duent a terme per mitjà de diferents iniciatives per tot el món a les quals el projecte GEDII pretén contribuir incorporant una perspectiva de gènere.

    A partir de l’experiència amb el projecte GEDII, proposem una discussió sobre la relació entre les metodologies considerades tradicionals en les ciències socials i les noves metodologies, com l’aprenentatge automàtic (machine learning), a l’hora de modelar i interpretar la realitat social. És a dir, com canvia el rol de la teoria i del treball conceptual en funció de l’ús de nous mètodes d’anàlisi basats en l’ús de dades massives? I, especialment, quins poden ser els avantatges i els inconvenients a l’hora d’abordar qüestions relacionades amb la justícia social, com ara la desigualtat de gènere?

  • 15:00 - 15:45
    Segona ponència

    «Explorant els límits dels registres en l’estudi del comportament humà», Andrea Rosales

    La creixent popularitat de les tecnologies digitals i la possibilitat d’accedir als registres (o logs) de totes les seves activitats n’ha afavorit l’ús en l’àmbit de la recerca social per a explicar el comportament dels usuaris de dispositius digitals. Els registres són un subproducte de l’activitat digital i, molt sovint, s’assumeix que es tracta de dades objectives obtingudes de manera no intrusiva. Semblen dades òptimes, inqüestionablement útils, però, com succeeix amb altres mètriques, els registres constitueixen un fenomen sociotècnic no exempt de limitacions. Per exemple, els registres sovint combinen activitat de l’usuari i activitats programades, automatitzades o condicionades per la mateixa tecnologia utilitzada, de manera que no sempre permeten descriure i explicar l’activitat humana.

    En el context del projecte ageing + communication + technologies (ACT, http://actproject.ca), on hem explorat la precisió dels registres com a mesura o expressió de l’activitat de l’usuari final, la nostra recerca s’ha centrat en una mostra d’usuaris de telèfons mòbils intel·ligents amb l’objectiu de comparar els registres recollits amb informació de les activitats reals que els usuaris han desenvolupat mentre utilitzaven aquests dispositius. En aquest sentit, la recerca planteja diversos reptes que ens enfronten a preguntes rellevants per a qualsevol altra recerca social basada en l’anàlisi de registres: és realment possible aconseguir que els registres siguin una font d’informació útil per a entendre el comportament humà? Quines limitacions tenen aquests tipus de dades si, a més, tenim en compte el tipus de tecnologia utilitzada per a obtenir-les? En definitiva, com es pot millorar la recollida i l’anàlisi dels registres que produeixen els sistemes intel·ligents?

  • 15:45 - 16:00
    Cloenda del seminari

Ponentes ↑ subir

Patrocinadores ↑ subir

Eventos relacionados